Sempre m’ha agradat la Diada de Sant Jordi. No sempre sóc a Barcelona, i si hi sóc, no sempre tinc temps de donar-me una volta, no per les llibreries que aquest dia estan massa plenes i a les que ja vaig amb freqüència en d’altres moments, sinó simplement per veure l’ambient. És un dia maco, feiner, però amb temps per la cultura. És un dia en el que existeix una obligació poètica, comprar una  rosa, i una obligació mercantil, donar suport al llibre comprant-ne un, que no llegir-lo.

Aquest hauria d’ésser el proper repte del dia de  Sant Jordi, arribar havent llegit un grapat de llibres, haver-los meditat, i abans de parlar dient el que sabem i el que no, haver pensat el que diem.

Gaudim de la diada.